-respostes a l'entrevista de David Picó al programa Sexes, de TV3
1. A finals dels 60 des d'Espanya es veia la llibertat sexual d'Europa com quelcom a conseguir i, naturalment, com quelcom que aquí no passava. Repressió i frustració que va portar als cinemes de Perpinyà molts catalans. Potser era la primera vegada que es creuava la frontera no per motius polítics, sinó per motius libidinosos. Una cançó (prohibida aqui, naturalment) es va convertir en una mena d'himne sexual: Je t'aime moi non plus, de Serge Gainsbourg, cantada per ell i Jane Birkin. Les còpies del single arribaven d'Andorra i eren objecte de tràfic a Barcelona. Recordo que el meu professor de gimnàs va aprovar un alumne per a tot el curs a canvi d'un exemplar. Bé, el cas és que anys després, ben avançada la democràcia, es va poder veure la película del mateix títol (dirigida per Gainsbourg i protagonitzada per la Birkin). Molts vàren descobrir amb estupor que el que la cançó relatava era la relació entre un camioner gay i una cambrera verge. Així que la cançó no era el que semblava i plantejava una situació que no hagués computat ningú en els 60 del franquisme. Amb la mateixa ingenuitat vem atorgar a Sympathy for the Devil dels Stones un contingut satànic per a una cançó que va fer Mick Jagger inspirat per la lectura de El Maestro y Margarita, una novel·la que és totalment el contrari (prohibida a Rússia, per cert).
2. El vell slogan de sexe, drogues i rock and roll és massa anglocentrista, es pot parlar de sexe, drogues i rumba, sexe, drogues i música de cambra o fins i tot, el que busquen els turistes: sexe, drogues i Barcelona.
3. Les activitats nocturnes de l'oci coincideixen amb les hores que tradicionalment dedica i ha dedicat formalment la societat tradicional a les activitats sexuals. Probablement per aixó, altres activitats prohibides o marginals, com el consum de drogues o el rock (que no ha estat mai tan ben vist fora com dintre dels estadis de fútbol) hi van associades al sexe. Però també s'en pot deduïr una altra cosa: que la gent que surt fins tard totes les nits fa menys sexe; i que la gent que surt fins tard totes les nits deu estar excitadíssima.
4. Hi ha una farmàcia vetusta i pervivent, útil i probablement necessària, que busca recursos estrictament pràctics. Aquesta resolt l'impotència amb la Viagra. Hi ha una altra farmàcia molt més exhuberant i desmesurada, que s'en ocupa de potenciar la sexualitat a nivell mental amb productes com l'èxtasis. A aquesta darrera droga se li associen una sèrie d'estils de la música moderna. A la primera no se li coneix vinculació musical.