1 - peça tipus, presa com a patró, me la va enviar en Pau Nubiola, que la va trobar l’11 de juny de 1993 a l’alçada del n. 6 del carrer Orgues. La carta que acompanyava la peça anava datada com "Aquí no és allá el día de hoy", d'aquí ve el títol. La miniatura per a triangle està pensada especialment per a l’Enric Casasses.
La resta de les peces que completen la partitura formàven part de la col.lecció "Peces de puzzle trobades al carrer per Nubla entre 1984 i 1993" i són les següents:
2 - joc de doble peça - 29 de febrer de 1984, plaça Raspall
3 - 1 de març de 1986, passatge Grassot
4 - peça arestosa, molt poc freqüent - 28 de juliol de I987, carrer Almogàvers
5 - 14 de juny de 1990, passeig de Sant Joan - Diagonal
6 - 10 de maig de 1991, carrer Hostafrancs
7 - 5 de gener de 1993, carrer Indústria - Roger de Flor
Cada
peça
de puzzle té la seva pròpia lògica formal, ja que
procedeixen cadascuna d'un univers diferent (responen a les necessitats
del seu puzzle original). No obstant això, totes tenen
característiques
comunes, pròpies de les peces de puzzle, i es poden agrupar com
molt bé ho va fer Georges Pereq (La vie, mode d’emploi;
pàgs.
16 i 17). Treballant sobre el tipus convencional, que presenta un
equilibri
suficient entre zones corbes, angles i zones rectes, s'elabora una
adjudicació
significativa:
ZONA CONVEXA = un cop a la primera que es trobi a cada peça, dos a Ia segona i tres a les següents, si és que hi són. La freqüència dels cops = Entre molt ràpid i molt lent.
ZONA LLISA = un sol fregament a qualsevol barra.
Tenint en compte la proporció entre els elements formals de cada peça, l’intèrpret podrà resoldre per si mateix la major o menor duraciò del fregament, és a dir, la velocitat a què l’ha de realitzar, ja que cada línia recta és un sol fregament.
ZONA CÒNCAVA = repicar a I’interior del triangle.
A cada angle la baqueta no toca l’instrument, però no és una pausa. Les pauses són entre peça i peça i mesuren una respiració.
RESPIRACIÓ = La d’algú que intenta estar tranquil però que a vegades pensa en coses que el posen nerviós (presa com a unitat).
La lectura de les peces és des de l’element més elevat i en el sentit contrari al de les agulles del rellotge. Així doncs, recorrem cada peça perifèricament, com si seguissim el seu litoral. La intensitat de cada atac sobre el triangle està suggerida a l’intèrpret com a deduïble de la impressió que li produeix el color predominant en la zona que s’està executant. Així doncs, si agafem la peça patró i tractem de llegir-la obtenim:
<un
cop (zona
convexa) / groc> <fregament (recta) / marró>
<fregament (recta)
/ marró> <repic (zona còncava) negre>
<fregament (recta)
/ taronja> <fregament (recta) / blanc a vermell> <dos cops
(zona
convexa) / verd-vermell...
etcètera.
Una
dada molt important
per a la consciència humana és que el resultat sonor de
la
interpretació al triangle d’aquesta grafia no pot causar majors
decepcions que la interpretació alíquota mental de la
geografia
que l'especie humana practica amb dignitat.
