ELOGI DE LA
MISANTROPIA Victor Nubla
publicat en el monogràfic "Perifèria", Talp Club, Reus, 1998
La perifèria d'un fet no és el que hi ha més enllà del seu radi de propagació sinó, tècnicament, el que l'envolta i el delimita, alhora que allò que s'estableix com a frontera entre l'univers generat pel fet en questió i els altres universos, o com deien els alquimistes: el que es troba més enllà de la línia exterior convexa és el no res. Per exemple, és perifèric que la Junta de Extremadura, en paraules del seu president, no hagi pogut mai esbrinar què es troba dins les instal·lacions de l'empresa Faex a El Gordo, Cáceres, on tothom sap que es fabriquen o es fabricaven (ara sembla que es destrueixen, a pocs quilòmetres de la central nuclera d'Almaraz) les temibles mines antipersonals, modesta i eficaç aportació de l'enginyeria a l'elevació permanent del monument a la perversió de la condició humana, secció mutilació d'infants. Les mines antipersonals també son la perifèria, i el negoci de crear una empressa (Surgiclinic Plus) que proveís pròtesis per als mutilats per les mines amb capital de la pròpia Santa Bàrbara, empressa estatal productora de mines (El País, 16 d'agost del 1998), és la perifèria. Es perifèric que les fàbriques de mines tinguin comitès d'empressa i els sindicats d'esquerres vel·lin pels drets dels treballadors. Imaginem-nos una vaga d'obrers productors de mines per a aconsseguir més punts per paternitat.
Aquesta perifèria letal és la coherència: allò no pot estar allà, doncs no hi es o és una altra cosa. Això em recorda el "problema d'un altre" que va definir l'escriptor Douglas Adams: "Quelcom que no podem veure, que no distingim o que la nostra ment no ens deixa observar perquè creiem que és un problema d'un altre (...) El cervell es limita a perfilarlo, és com un punt cec. Si es mira directament no es veu, fora que se sàpiga què és exactament. L'única esperança consisteix a percebre'l per sorpresa i de reüll".
Totes les perifèries aludeixen a un o uns centres, i ho són en la mesura que aquests "centres" tenen menys informació de tot alló que els envolta quant més lluny es trobi concèntricament d'ells. I cadascún d'aquests elements perifèrics és centre qu'ignora perifèries, que són els altres centres. Per exemple, el treballador de la fàbrica de mines ignora, ja que es tracta del problema d'un altre, la vida dels nens mutilats i aquests la d'aquest model de ciutadà demòcrata i treballador. Perifèric és pels adults el que els hi passa als nens i per aquests, el que es debateix als consells d'administració. Perifèric és el centre i cèntrica és la perifèria. I així com el centre és el problema de cadascú, la perifèria és el problema d'un altre. Arribats aqui, caldria expressar que apostem amb més entusiasme per una visió més barroca, amb un mínim de dos centres i una perifèria, la suma de les distàncies de qualsevol dels seus punts a aquests dos centres fos sempre la mateixa.
Què és el límit de la perifèria: alló que la separa de les altres perifèries, una membrana. Això, en una concepció d'un univers multicèntric, per tant multiperifèric. En una altra, unitària, no hi ha més membrana que aquella que limita la perifèria amb el no res. Aquesta membrana té escluses que permeten traslladar alló que, travessant els desserts de plasma, arriba al nucli, un altre cop de volta, fins a expulsar-lo de la mateixa llunyana perifèria cap a l'exterior (amb la col·laboració de tots els centres perifèrics per la salvaguarda de la imatge unificadora dels nostres temps: la sabatilla esportiva. Els refugiats porten sabatilles esportives, els presidents porten sabatilles esportives, els paraplèxics porten sabatilles esportives, els mutilats porten sabatilles esportives, els presoners porten sabatilles esportives, Bill Gates no porta sabates, porta sabatilles esportives, els scooters i els automòbils tenen forma de sabatilla esportiva, que és el nou uniforme civil, manufacturat pels infants del tercer món), la perifèria moral, la perifèria de totes les perifèries, la perifèria total: aquèlla en la qual perds el nom, el passat, el present, el futur, el que tens i el que pots donar (a condició de que portis sabatilles esportives) no és un satori ni un sanatori, sinó l'etern purgatori inventat per que hi vagin els inocents, on els porten animosament aquells que (amb botes, tot i que cada cop més, amb sabatilles esportives) "...senzillament vestits i coberts de pols, presenten un rostre cremat pels raigs del sol, i les seves mirades són arrogants i severes: quan s'acosta el moment de la lluita, envolten de fe la seva ànima y de ferro el seu cos; les seves armes són les seves úniques gal·les, i les empraen amb valentia devant els més grans perills, sense tèmer el nombre ni la força dels infidels: tenen tota la fe posada en el Deu dels exèrcits, i quan batallen per la seva causa busquen una victòria segura, o una santa i digna mort. Oh! benaventurada forma de viure, gràcies a la qual s'espera sense por la mort, anhelant-la amb alegria i acceptant-la com la certesa de la salvacio etèrna!" (Sant Bernat citat per Dumas), tot i que, segons Unicef, en les guerres dels darrers deu anys, han mort més nens que militars.
foto: Badia de Port-Lligat
publicat en el monogràfic "Perifèria", Talp Club, Reus, 1998
La perifèria d'un fet no és el que hi ha més enllà del seu radi de propagació sinó, tècnicament, el que l'envolta i el delimita, alhora que allò que s'estableix com a frontera entre l'univers generat pel fet en questió i els altres universos, o com deien els alquimistes: el que es troba més enllà de la línia exterior convexa és el no res. Per exemple, és perifèric que la Junta de Extremadura, en paraules del seu president, no hagi pogut mai esbrinar què es troba dins les instal·lacions de l'empresa Faex a El Gordo, Cáceres, on tothom sap que es fabriquen o es fabricaven (ara sembla que es destrueixen, a pocs quilòmetres de la central nuclera d'Almaraz) les temibles mines antipersonals, modesta i eficaç aportació de l'enginyeria a l'elevació permanent del monument a la perversió de la condició humana, secció mutilació d'infants. Les mines antipersonals també son la perifèria, i el negoci de crear una empressa (Surgiclinic Plus) que proveís pròtesis per als mutilats per les mines amb capital de la pròpia Santa Bàrbara, empressa estatal productora de mines (El País, 16 d'agost del 1998), és la perifèria. Es perifèric que les fàbriques de mines tinguin comitès d'empressa i els sindicats d'esquerres vel·lin pels drets dels treballadors. Imaginem-nos una vaga d'obrers productors de mines per a aconsseguir més punts per paternitat.
Aquesta perifèria letal és la coherència: allò no pot estar allà, doncs no hi es o és una altra cosa. Això em recorda el "problema d'un altre" que va definir l'escriptor Douglas Adams: "Quelcom que no podem veure, que no distingim o que la nostra ment no ens deixa observar perquè creiem que és un problema d'un altre (...) El cervell es limita a perfilarlo, és com un punt cec. Si es mira directament no es veu, fora que se sàpiga què és exactament. L'única esperança consisteix a percebre'l per sorpresa i de reüll".
Totes les perifèries aludeixen a un o uns centres, i ho són en la mesura que aquests "centres" tenen menys informació de tot alló que els envolta quant més lluny es trobi concèntricament d'ells. I cadascún d'aquests elements perifèrics és centre qu'ignora perifèries, que són els altres centres. Per exemple, el treballador de la fàbrica de mines ignora, ja que es tracta del problema d'un altre, la vida dels nens mutilats i aquests la d'aquest model de ciutadà demòcrata i treballador. Perifèric és pels adults el que els hi passa als nens i per aquests, el que es debateix als consells d'administració. Perifèric és el centre i cèntrica és la perifèria. I així com el centre és el problema de cadascú, la perifèria és el problema d'un altre. Arribats aqui, caldria expressar que apostem amb més entusiasme per una visió més barroca, amb un mínim de dos centres i una perifèria, la suma de les distàncies de qualsevol dels seus punts a aquests dos centres fos sempre la mateixa.
Què és el límit de la perifèria: alló que la separa de les altres perifèries, una membrana. Això, en una concepció d'un univers multicèntric, per tant multiperifèric. En una altra, unitària, no hi ha més membrana que aquella que limita la perifèria amb el no res. Aquesta membrana té escluses que permeten traslladar alló que, travessant els desserts de plasma, arriba al nucli, un altre cop de volta, fins a expulsar-lo de la mateixa llunyana perifèria cap a l'exterior (amb la col·laboració de tots els centres perifèrics per la salvaguarda de la imatge unificadora dels nostres temps: la sabatilla esportiva. Els refugiats porten sabatilles esportives, els presidents porten sabatilles esportives, els paraplèxics porten sabatilles esportives, els mutilats porten sabatilles esportives, els presoners porten sabatilles esportives, Bill Gates no porta sabates, porta sabatilles esportives, els scooters i els automòbils tenen forma de sabatilla esportiva, que és el nou uniforme civil, manufacturat pels infants del tercer món), la perifèria moral, la perifèria de totes les perifèries, la perifèria total: aquèlla en la qual perds el nom, el passat, el present, el futur, el que tens i el que pots donar (a condició de que portis sabatilles esportives) no és un satori ni un sanatori, sinó l'etern purgatori inventat per que hi vagin els inocents, on els porten animosament aquells que (amb botes, tot i que cada cop més, amb sabatilles esportives) "...senzillament vestits i coberts de pols, presenten un rostre cremat pels raigs del sol, i les seves mirades són arrogants i severes: quan s'acosta el moment de la lluita, envolten de fe la seva ànima y de ferro el seu cos; les seves armes són les seves úniques gal·les, i les empraen amb valentia devant els més grans perills, sense tèmer el nombre ni la força dels infidels: tenen tota la fe posada en el Deu dels exèrcits, i quan batallen per la seva causa busquen una victòria segura, o una santa i digna mort. Oh! benaventurada forma de viure, gràcies a la qual s'espera sense por la mort, anhelant-la amb alegria i acceptant-la com la certesa de la salvacio etèrna!" (Sant Bernat citat per Dumas), tot i que, segons Unicef, en les guerres dels darrers deu anys, han mort més nens que militars.
foto: Badia de Port-Lligat
foto: Badia de Port-Lligat
foto: Badia de Port-Lligat