"El fonògraf no hauria esdevingut el que és actualment si jo no hagués sigut sord. Però és justament per causa de la meva sordesa que vaig treballar sense descans per a desenvolupar els meus coneixements acústics fins al moment en que vaig poder estar segur que el fonògraf no enregistraria les resonàncies falses que són un fenòmen molt freqüent. Cap dels altres investigadors que treballaven en el mateix terreny podia adonar-se d'aquesta imperfecció, precissament per que cap d'ells era sord"
(Thomas A. Edison)

Els tocadiscs solen incorporar una diminuta bombeta, la llum de la qual passa a través d'una sèrie de forats troquelats en la part exterior del plat giratori, de manera que, al posar aquest en funcionament, es pugui observar si la velocitat és correcta. Això serveix per ajustar les revolucions del plat. Aqui es troben la bombeta i el fonògraf, els dos invents més populars d'entre les 1903 patents que Edison va registrar. Pero no deixen de trobar-se al llarg de tot el segle XX i, parlant de revolucions, les que han tingut lloc des d'aleshores podrien ser historiografiades, més o menys anecdòticament, si ens servim, per exemple, dels enregistraments sonors: no era per cert un disc, "Grándola Vila Morena", el que les radios van emitir a Portugal per donar el senyal a la població del començament de l'anomenada "revolució dels clavells"?. També els enregistraments de l'empresonat grup de rock  Plastic People, afortunadament portats fora de Txecoslovàquia per alguns joves artistes que obtenien permís del partit per travessar el teló d'acer (l'actual president Havel era un d'ells), un cop plastificats a Anglaterra, van ser el símbol d'una juventud txeca entregada a una resistència cultural de la qual era molt difícil tenir notícia des d'aquesta banda del continent. En el discurs de fundació de la República Txeca, Vaclav Havel va fer referència al grup de rock The Velvet Underground; va dir que la llibertat creativa que simbolitzaven els seus discos, va marcar profundament una generació que ara dirigia amb entusiasme un nou pais cap al futur...
Potser els grans moviments socials i culturals del segle XX, protagonitzats per una juventud constituïda en nova classe social, en els quals la música popular ha jugat el paper d'extraordinari vehicle comunicatiu, no haguessin estat possibles sense la circulació constant de certes rodanxes de vinil de color negre. Així, mig milió de joves es van concentrar a Woodstock per escoltar els músics que coneixien travers els seus discos. Així van recòrrer el món les consignes del moviment punk. I potser sense els primers, difícilment ara es parlaria del 0,7 per cent, o de diverses moratòries de caire ecologista o humanista; existirien les ONG? I sense els segons?, no existiria el moviment squatter, probablement tampoc l'associacionisme urbà. Aquesta és una de les visions possibles, d'un dels móns possibles, que inclou des dels sound systems jamaicans, els bars musicals o les "discoteques", el nom ja ho diu tot (1), fins a certes músiques actuals d'imparable popularització en les quals s'utilitzen els discos com a font sonora, i és la combinació d'aquests, la descontextualització d'alguns dels seus contiguts, l'apropiació de paraules, melodies i ritmes enregistrats en ells, el material que l'artista treballa per a crear una nova composició absolutament independent del material original.
I, paradoxalment, Edison no havia tingut cap intenció de donar al seu segon invent més famós la util.litat de contenidor de música.
       
El 19 de febrer de 1878 és la data de recepció de la patent de la "màquina parlant" o fonògraf d'Edison. Aquest enginy, que el seu creador va considerar especialmente útil pel treball administratiu, bàsicament un dictàfon, gravava els sons en forma de solcs sobre una làmina d'estany enrotllada en un cilindre, transmitint la vibració d'una membrana per mitjà d'un burí. Quan aquest recorria els mateixos solcs, la membrana vibrava i reproduïa el so original. Aquest és el principi en el que després es van basar models successius en substituïr, primer l'estany per cera i desprès, el cilindre per un disc, la cera per plàstic; el cilindre, per una agulla de zafir connectada a un transductor... S'inaugurava quelcom d'inaudit i que podria formular-se d'aquesta manera: les paraules ja no se les emporta el vent.
Edison, autor de les notes de premsa dels seus invents, el presentava així:

"Aquest instrument sense llengua ni dents, imita els seus tons, parla amb la seva veu, pronuncia les seves paraules i, segles desprès de que vosté s'hagi convertit en pols, podra repetir cada pensament ociós, cada tendra fantasia, cada paraula en va, que vosté trii de xiuxiuejar davant el prim diafragma metàl.lic."

Fascinació visionària i futurista en aquestes paraules, escrites en un temps en què, quan Edison fa la primera prova del fonògraf, recita "Mary Had A Little Lamb" i immediatament, el seu soci, John Kruesi, diu alguna cosa en alemany per comprovar que l'aparell no solament és capaç d'enregistrar paraules en anglès.

Van passar molts anys fins que la fidelitat de la reproducció suggerís l'ús del fonògraf per a l'enregistrament de música. Potser la sordesa d'Edison el va permetre arribar més lluny que els seus competidors, però l'aplicació de l'electromagnetisme a la tasca d'apropiació i reproducció de sons va permetre, en poc temps, obtenir nivells de qualitat d'enregistrament més alts. Efectivament, vint anys després de la patent d'Edison, l'enginyer danès Valdemar Poulsen va posar a punt el telegràfon, que aplicava quelcom de sabut des del segle II abans de Crist: hi han materials que guarden una memòria de la direcció en què han estat imantats (veure la brujola). Amb el descobriment de l'electricitat el segle passat, es detecta la seva relació amb el magnetisme: l'electromagnetisme treballa en els motors, els micrófons, els transformadors o el telèfon. També és la base dels enregistraments magnètics, primer sobre fils d'acer fins a arribar a la cinta de plàstic coberta d'una emulsió de partícul.les metàl.liques. Que aquest procediment permetía anar més enllà de l'enregistrament del dictat d'una carta, en el sentit de la fidelitat i la qualitat, sembla força probable si veiem el que dèia un article de l'Scientific American el 1900: "El telegràfon produeix un so molt clar i completament lliure dels desagradables sorolls que se solen escoltar en el fonògraf". (2)

Si efectuem un seguiment del modest fonògraf, trobarem que el perfeccionament de les tècniques d'enregistrament i reproducció intervenen de manera decissiva en la seva evolució, tant com la millora del seu disseny i dels diversos materials que integren el hardware i el software, fins que en el transcurs del segle XX arriba a ser un instrument tremendament popular i quotidià, i alhora responsable d'una de les més extraordinàries revolucions que s'han produït en el món de l'art: primerament, perquè mai més serà necessària la presència física de l'oïent en el lloc on es produeix un concert com a condició inevitable per a escoltar-lo. Segon, això produirà en poc temps efectes insospitats en els móns de la composició musical, doncs es crearàn músiques compostes exclusivament per a ser escoltades en disc, impossibles de ser executades en directe. Com a consequència, certes músiques deixaràn de ser exclusives i naixeràn d'altres amb una clara intenció majoritària. Potser, com a llenguatge universal, mai la música haurà arribat tant lluny, i amb el concurs de la ràdio, en tant poc temps. L'existència d'una música popular de tot el planeta, viva, en permanent transformació i la discreta i progressiva demolició de les barreres que separàven la música culta de la popular, compondrien el corol.lari de totes les fantàstiques situacions enumerades més amunt. I cal afegir que la producció en sèrie abaratirà els costos i el preu d'aquests suports, de manera que la realització d'un disc, a partir dels anys setanta, comença a ser quelcom que es pot assumir privada o col.lectivament d'una manera real al marge de la indústria nascuda, alimentada i agegantida amb la producció discogràfica. Si la desaparició de la obligatorietat del servei militar en alguns països va fer multiplicarse geomètricament les matrícules en les escoles d'art a partir dels anys setanta, no és menys cert que la reproducció fonogràfica de la música ha donat la quantitat més asombrosa de músics de tota la història, més que totes les orquestres i bandes de música juntes.       


I ara ens desplaçem cap a una altra màgia: la de convertir la nit en dia. El segon gran hit de Thomas Edison consisteix en aprofitar la incandescència de certs materials, la seva lenta i luminosa combustió, embotellada en un envàs de vidre, per il.luminar les llargues nits del planeta. I a partir d'aqui, tots els milers d'usos que la nostra quotidianeitat ha despullat de poesia però que ens fan entendre el conjunt de l'activitat humana d'una manera irreversiblement lumínica: l'humil bombeta va començar a brillar un día de 1879 i no es va fondre fins quaranta hores després; un any més tard, Edison posa en marxa la fabricació en sèrie de l'extraordinari recipient, i s'adelanta en el temps a Henry Ford, considerat el pare de la producció seriada. La veritat és que la factoria d'Edison a Menlo Park és un laboratori on no solament es desenvolupen les aplicacions dels descobriments científics, sino també la seva rendibilitat. L'inventor crea empreses pròpies que s'ocupen de la fabricació i distribució dels seus productes. Dissenya una instal.lació de distribució d'electricitat i crea la primera central d'energia elèctrica (a Manhattan, a principis de la dècada dels 80) i a partir del moment en que, tant a nivell domèstic com industrial, s'assegura el subministre, la làmpara incandescent i altres productes del seu laboratori adquireixen carta de naturalesa entre la societat urbana.

Mentres tant, Edison, a qui els seus biògrafs consideren un home de forta personalitat, donat d'alguna manera a la desmesura, assegura no gaudir dels avantatges dels seus invents: "...soc capaç de prendre'm grans molèsties per tal de no veure ni tant sols una llum incandescent", treballa vint hores diàries i fuma altres tants cigars. Obsessionat per l'efectivitat, la rendibilitat i l'economia del temps, no dubta en inventar eines que estalviin llocs de treball en els seus tallers de producció. Paradigma de l'empresari liberal ("Estic estudiant la construcció d'una màquina per tractar minerals refractaris i amb el temps la tirarem endavant. Aleshores guanyarem més diners"), és vist en la seva època com un heroi del progrés, els reis i les masses cauen rendides als seus peus i en ell s'encarna l'orgull del qui posa el seu intel.lecte al servei de la humanitat (3), i només demana un percentatge. El seu nom ("Efecte Edison", "Ediphone") passa a les seves criatures (4)... esperit romàntic i futurisme avant la lettre conviuen en aquest personatge contradictori que va ser capaç de dipositar un inmens sistema tecnocultural en el compte corrent del progrés humà, a base de crear, d'inventar tot alló que semblava més coherent que existís, i que ha configurat un univers de comunicació i desenvolupament individual, social i cultural que sol anomenar-se "galàxia Edison", doncs les transformacions històriques que els seus dispositius han permés són equiparables a les que va provocar l'aparició de la impremta. Aparells que enregistren el so, bateries autònomes, llum artificial, subministrament elèctric als barris, cinema sonor, comunicacions sense cable..., configuren el nostre paissatge quotidià. Per explicar-ho d'una manera gràfica, si diem, per exemple: "Quan, a causa de la gran tempesta, es va tallar el subministrament d'energia elèctrica i va ser necessari cancel.lar el concert dels ............, el seu mànager va telegrafiar inmediatament a l'oficina de l'editor per que aturés la sortida del disc fins que no s'hagués cel.lebrat el concert. A l'inmens estadi solament podien veure's algunes llums dels equips de producció, alimentades per bateries...", estem dient: Edison.

Aquesta galàxia va començar a expandir-se ara fa cent-trenta anys i ja no queda ningú que pugui descriure com era el món "civilitzat" abans de que aquest incansable extorsionador de la natura, ensinistrador d'electrons, escèptic i provocador de l'accident i la coincidència, intuïtiu civil, entregat a la millora de la qualitat de vida en termes geomètrics, es posés a treballar i, per tant a donar forma a l'ingent catàleg de somnis que és la seva obra, tots ells, per una altra part, absolutament realitzables amb... "un ú per cent d'inspiració i un noranta-nou per cent de transpiració"!