ELS NOUS LLIBRES DE L'INCLASSIFICABLE VÍCTOR NUBLA
 

Literatura asimétrica
 

EDUARD ESCOFFET
 

Nubla va a la recerca de possibles explicacions amb el simple pretext de l'exploració
 

Víctor és un vell esperit lliure de Gràcia: el seu amor i el seu nervi lluiten del costat del barri, el dels rellotges ateus i el dels gitanos que fan música. Personalment admiro aquesta capacitat per unir totes les passions en un sol ésser, ell, i múltiples estats. Ell és el músic i el tocador d'instruments, l'organitzador, el tertulià, l'extraordanari cuiner i sobretot una gran intel·ligència per crear del no-res. Mentre teixeix xarxes a totes bandes, també escriu i ho fa barrejar amb totes les seves altres facetes: escriu i publica receptes gastronòmiques, dóna fondària literària als seus projectes, parla de música i en publica articles, fa les lletres de Dedo, el grup que manté amb Io Casino, i les seves històries i els seus personatges són per tot arreu.
Nubla és en un moment en què, a banda de no deixar de crear ni de produir, està aprofitant sobretot per editar i fer públics part dels secrets i pedres que ha anat col·leccionant als seus calaixos. Les darreres edicions han estat Sistemas de interpretación del mundo i (la) música (como) destornillador. El primer llibre és el segon lliurament, després de Clariaudiencias, de la Biblioteca para Misántropos, una col·lecció editada per ell mateix amb un format petit, del tot portàtil com la seva escriptura. El segon és un recull d'articles apareguts a la prestigiosa revista Voice amb afegits i correccions, articles d'altres bandes i escrits inèdits en una edició esplèndida.
Sistemas de interpretación del mundo (a partir del primer elemento sólido fiable) és un meravellós tresor en forma de llibre. I la necessitat d'interpretació, més que per buscar l'equilibri o l'ordre, és una invitació a anar més enllà de les coses òbvies, de les coses que no necessiten interpretació. Nubla va a la recerca de possibles explicacions amb el simple pretext de l'exploració: explorant un món des de l'asimetria, que és més propera a l'elasticitat. Són 11 capítols breus encabits sota un títol que pot desorientar i que ens recorda el Tratado sobre los frenos (Ediciones del Khan, 1997). Hi trobem un Nubla com sempre desbordant d'imaginació i d'intensitat d'acarar-se al món: crea una infinitud de connexions entre objectes, idees i moviments que no s'aturen, com si l'acompanyés sempre la voluntat de crear més xarxes i cada cop més extensibles. En aquestes pàgines veiem millor que mai el Nubla intransferiblement creatiu i l'observador del seu entorn. I ho reconeix al final del llibre: perquè hi hagi llibertat individual hi ha d'haver un entorn col·lectiu.
(la) música (como) destornillador, per la seva banda, és una deu d'intel·ligència musical en un estat de constant autoreflexió. Em recorda el Nubla que recorre els cantells dels llibres i hi troba sempre alguna dada per ser col·leccionada. Per què no volem que els nens plorin i els gossos bordin i no ens fa nosa que ho facin les alarmes i els camions? Així pot començar Nubla per continuar amb un devessall d'interpretacions sobre la nostra manera de relacionar-nos amb el so i, en definitiva, amb tot el que ens envolta. I és que per a ell no només és important fer música i bastir plataformes per difondre-la, com el festival de música experimental LEM, sinó també pensar-hi. Perquè en música, com en literatura, sempre hi ha notaris que volen que les coses es quedin tal com estan. Però el que estimula és la recerca i el que és veritablement democràtic és que totes les músiques tenen el seu lloc i el seu moment. Es tracta, doncs, d'anar provant combinacions de temps i d'espais per poder abordar músiques diferents. Però això només és començar.
Com fa Vicenç Altaió i pocs escriptors més, Nubla fa servir la ciència d'una manera desinvolta i integradora, com a eina per entendre el món i com a eina també per crear. I uns altres aires que hi respirem són els de l'Empordà: des de l'escriptura de Salvador Dalí fins a les sonoritats de Vagina Dentata Organ. I si anem més al nord trobem el músic nord-català, i amic de Nubla, Pascal Comelade, que amb la seva Enciclopèdia logicofobista de la música catalana també ens demostra que escriure sobre música és una manera de fer música, i amb lletres que es connecten les unes amb les altres. Més pistes sobre Nubla a www.hronir.info

diari Avui: 26-02-2004