L'antichton o Contraterra va ser una creació de Filolao, un deixeble de Pitàgores que va tractar d'explicar amb la seva existència perquè les regions occidentals de la terra no eren abrasades pel foc central i romanien en l'etern crepuscle en el qual se les suposava. L'antichton era un planeta invisible que s'interposava entre aquest foc central (anomenat ìtorre de vigilància de Zeusî o ìcor de l'Universî) i la Tierra. Aristòtil es demanava si la Contraterra no havia estat creada per a elevar a més de deu -el número sagrat dels pitagòrics- les coses dotades de moviment a l'Univers. Tant ell como Platò van sembrar la nostra cultura d'un pedant despreci a la ciència que, transmés a través dels segles, va enfosquir llargues èpoques de la història. Aquest és un homenatge a tots aquells èssers humans que, des de Pitàgoras a Newton, van tractar d'apartar les branques del bosc neuròtic que havia arribat a fer oblidar a la Humanitat quasi tot el que havia aprés: especialment la relació indissoluble entre la natura i la nostra ment, entre l'Univers i la Terra i les forces comuns que mouen totes les coses. Quelcom que, fins ben entrat el Renaixament, no va tornar a omplir de salut i esperança les ments humanes i les col.lectives, els observatoris i les universitats. És possible que la Ciència, en un llarg rampell de racionalitat, hagi arribat a desterrar igualment l'equilibri heròic d'aquells que van precedir a l'Edat Fosca (celebrem la petita Era de Silvestre II, de 999 a 1003), però ja fa temps que física, astronomia, biologia i matemàtiques caminen més unides que mai per a desentranyar els nous misteris que macro i micro univers no deixen de plantejar.