L'antichton o Contraterra va ser una creació
de Filolao, un deixeble de Pitàgores que va tractar d'explicar amb
la seva existència perquè les regions occidentals de la terra
no eren abrasades pel foc central i romanien en l'etern crepuscle en el
qual se les suposava. L'antichton era un planeta invisible que s'interposava
entre aquest foc central (anomenat ìtorre de vigilància de Zeusî
o ìcor de l'Universî) i la Tierra. Aristòtil es demanava si la Contraterra
no havia estat creada per a elevar a més de deu -el número
sagrat dels pitagòrics- les coses dotades de moviment a l'Univers.
Tant ell como Platò van sembrar la nostra cultura d'un pedant despreci
a la ciència que, transmés a través dels segles, va
enfosquir llargues èpoques de la història. Aquest és
un homenatge a tots aquells èssers humans que, des de Pitàgoras
a Newton, van tractar d'apartar les branques del bosc neuròtic que
havia arribat a fer oblidar a la Humanitat quasi tot el que havia aprés:
especialment la relació indissoluble entre la natura i la nostra
ment, entre l'Univers i la Terra i les forces comuns que mouen totes les
coses. Quelcom que, fins ben entrat el Renaixament, no va tornar a omplir
de salut i esperança les ments humanes i les col.lectives, els observatoris
i les universitats. És possible que la Ciència, en un llarg
rampell de racionalitat, hagi arribat a desterrar igualment l'equilibri
heròic d'aquells que van precedir a l'Edat Fosca (celebrem la petita
Era de Silvestre II, de 999 a 1003), però ja fa temps que física,
astronomia, biologia i matemàtiques caminen més unides que
mai per a desentranyar els nous misteris que macro i micro univers no deixen
de plantejar.
"Cap home hauria d'afirmar que és increible(...) que entre els fems pudents,una gallina diligent no pugui trobar un gra de blat, fins i tot, una perla o una grana d'or, si busca i furga prou."
(Johannes Kepler, 1571 - 1630)